Aquesta setmana ha estat molt curteta ja que només varem fer classe el dilluns perquè el dijous la professora va optar per a fer vaga! A la classe teòrica del dilluns varem parlar sobre les fases de disseny de multimèdies educatius, és a dir, la fase de disseny i la fase de producció que ús resumeixo en la següent taula:
Llavors, per acabar la sessió na Nuri ens va proposar que avaluessim un programa multimèdia educatiu a partir d'una graella que podeu trobar en aquest enllaç: http://dim.pangea.org/bonmulti.htm Amb aquesta activitat em pogut avaluar els trets positius i les mancances del programa escollit. Crec que això ens ajudarà a tenir més en compte determinats aspectes a l'hora de crear el nostre propi programa.
En aquesta sessió vam començar el tema 4 “Materials didàctics”. Vam
començar parlant dels tres següents conceptes:
Hipertext: sistema d’organització d’informació textual
de forma no líneal ja que inclou enllaços que ens permeten moure’ns a mode de
salts a través del document o fins i tot accedir a altres documents.
Multimèdia: sistema que utilitza més d’un mitjà de
comunicació al mateix temps en la presentació de la informació com el text, la
imatge, el vídeo i el so. Ex: un
power point que té so, vídeo, ... no cal que estar connectat xarxa
Hipermèdia: es tracta d’un hipertext que inclou a més gràfics,
sons, animacions, vídeos ,... és a dir, diferents mitjans en un mateix suport
organitzat de forma no seqüencial. Seria doncs, una conjunció d’hipertext i
multimèdia.
Llavors, un cop vist
aquests conceptes, la cosa es va anar complicant una mica i ens vam anar
endinsant en l’hipermèdia i els elements que el conformen: els nodes d’informació,
els enllaços, xarxa d’idees, itinerari i interfície.
He de dir que en aquest moment, un gran cacau
es va formar al meu cap. Però, quan he tingut la oportunitat de llegir-me la
teoria amb tranquil·litat i cercar informació clarificadora els conceptes m’han
quedat summament clars. Aquí ús deixo un enllaç on s’explica la primera part
del tema 4 de manera molt entenedora: http://mc142.uib.es:8080/rid=1JGSC3FRQ-1S63CTT-1WB/tema7%20TEC%201.pdf
Per acabar la classe varem veure les
característiques dels programes infantils (Urbina, S. 2000)
En aquesta sessió vam fer el primer parcial de l’assignatura. Comentar simplement
que em va agradar la predisposició i atenció de la docent per ajudar-nos a reflexionar
sobre els dubtes que tinguéssim.
CLASSES
PRÀCTIQUES:
En aquesta sessió que teòricament havia de ser
pràctica, vam fer excepcionalment, una entretinguda classe teòrica.
Na Nuri ens va explicar en què consistia el
treball grupal que hem de fer. Consisteix en dissenyar i elaborar un material didàctic
multimèdia amb el programa de presentacions Power Point dirigit a infants d’Educació
Infantil . Aquest treball final, ha d’integrar les diferents pràctiques
realitzades al llarg del curs.
El material que confeccionem ha d’anar acompanyat d'una Guia didàctica on s’expliqui el
tema que tractarem, les àrees que treballarem, els objectius, continguts,
orientacions del seu ús, la representació gràfica del material, les activitats,
les pautes d’avaluació, etc.
Llavors, ens va ensenyar alguns exemples de materials didàctics
multimèdia realitzats per alumnes els qual em van agradar moltíssim.
Ara bé, dir també que en aquesta sessió hem vaig adonar veritablement de
la quantitat de feina que hem de fer. Unesforç que, sens dubte, valdrà la pena ja que penso que el material que
hem de crear és una eina molt potent i motivadora que permet als infants, no
només aprendre quelcom sobre un determinat tema, sinó endinsar-los en el
coneixement de les TIC. Per tant, penso que la realització d’aquest projecte
ens serà de gran utilitat en la nostra futura professió docent.
M’agradaria compartir amb vosaltres un reportatge una mica llarg però molt
interessant titulat “Ciborg… muy humanos” que vaig veure l’altre dia a “Documentos
TV”.
Cyborg, és un terme que serveix per
a designar un ésser format per matèria viva i dispositius electrònics. Aquesta persona
accepta un aparell electrònic com una part més del seu organisme o com una
extensió dels seus sentits.
Tot i que és quelcom que associem a
la ciència ficció, a criatures hibrides (meitat humans meitat màquines) amb
gran capacitat destructiva, els avenços en la ciència i la tecnologia han
permès connectar el nostre cos, el nostre sistema nerviós a elements artificials
amb la finalitat d’ampliar o suplir les nostres capacitats.
En el vídeo podem veure diversos
exemples:
implants cloclears: dispositius artificials que permeten que persones
diagnosticades per hipocusia severa (sordesa) puguin desenvolupar la parla i l’audició
i que s’integrin en la comunitat dels normooients.
Pròtesis d’alta tecnologia (mans biòniques,...)
Marcapassos cerebral: per eliminar els efectes del
parquinson
Ulls electrònics o sensors que transformen el color en so. L’exemple que
han posat per donar a conèixer aquest dispositiu m’ha sorprès gratament. en Nil,
un jove català que va néixer amb una condició visual anomenada cromatòpsia
que li impedeix veure en color, és a dir que sempre hi veu en blanc i negre. Ens
diu que de jove va haver de memoritzar els colors sense veure’ls i que és
impossible ignorar el color ja que forma part del món i està inclòs en qualsevol
matèria escolar, des de l’art, fins a la literatura passant per la geografia,
els esport,... Enfront aquest ús excessiu o popular del color es va inventar un
dispositiu per interpretar-los. Es tracta d’un tercer ull electrònic que porta al cap que
consisteix en un sensor de color que detecta la freqüència de color que té al
davant i envia aquesta freqüència a un chip que transforma aquesta freqüència
de llum en freqüència de so. Per tant, li permet escoltar el color
que té al davant. Ell sent que aquest
dispositiu no és una eina sinó un sentit, és a dir que el dispositiu està unit
i forma part d’ell. El que el fa sentir ciborg és que al haver d’estar
contínuament unit en aquest software no diferencia on esta la barrera entre el
cervell i el programa.
El documental ens diu que és
fonamental una bona coordinació entre família, escola i especialistes mèdics i
programadors. Un aspecte que sota el meu punt de vista és imprescindible pel
bon desenvolupament de qualsevol persona (tan si es tracta de cyborgs com si no).
També, ens diu que la major part de
les inversions econòmiques en pròtesis malauradament tenen destí militar i que
és important que aquests estudis es facin amb infants. A simple vista pot
semblar una barbaritat, però pel que he pogut veure al documental crec que realment
és quan tenen més capacitat d’adaptació i estan més oberts a aprendre, per tant,
la utilitat i funcionalitat dels dispositius seria extraordinaria. M’explico, si
des de petits se’ls implanta per exemple, una mà biònica, poden aprendre a
utilitzar-la amb més efectivitat, la dominen molt més i poden fer molts més
moviments que si se’ls implanta en l’adultesa.
Destacar, una afirmació que un d’ells
fa que en realitat tots som ciborg en major o menor mesura. Tots fem servir o ulleres,
mòbils, marcapassos, cadira de rodes, ... per a dur una vida millor. Diu també
que en un futur tots acabarem sent ciborg per què és una avantatge.
Personalment,
crec que no es tracta de ser ciborg o no, no es tracta de crear “superpersones”
sinó simplement de oferir igualtat d’oportunitats.
Un aspecte rellevant és que tal com
diu el documental no es tracta de crear software per a comercialitzar sinó d’oferir
una millor qualitat de vida a les persones.
Realment, ha estat un documental que
m’ha fet pensar molt, m’ha fet reflexionar sobre fins on arribarem, veure des d’una
altre perspectiva les possibilitats dels dispositius electrònics, ...
