dimecres, 14 de novembre del 2012

Reflexió sisena setmana



CLASSES TEÒRIQUES
En aquesta sessió vam fer el primer parcial de l’assignatura. Comentar simplement que em va agradar la predisposició i atenció de la docent per ajudar-nos a reflexionar sobre els dubtes que tinguéssim.

CLASSES PRÀCTIQUES:
En aquesta sessió que teòricament havia de ser pràctica, vam fer excepcionalment, una entretinguda classe teòrica.
Na Nuri ens va explicar en què consistia el treball grupal que hem de fer. Consisteix en  dissenyar i elaborar un material didàctic multimèdia amb el programa de presentacions Power Point dirigit a infants d’Educació Infantil . Aquest treball final, ha d’integrar les diferents pràctiques realitzades al llarg del curs.

El material que confeccionem ha d’anar acompanyat d'una Guia didàctica on s’expliqui el tema que tractarem, les àrees que treballarem, els objectius, continguts, orientacions del seu ús, la representació gràfica del material, les activitats, les pautes d’avaluació, etc.

Llavors, ens va ensenyar alguns exemples de materials didàctics multimèdia realitzats per alumnes els qual em van agradar moltíssim.

Ara bé, dir també que en aquesta sessió hem vaig adonar veritablement de la quantitat de feina que hem de fer. Un  esforç que, sens dubte, valdrà la pena ja que penso que el material que hem de crear és una eina molt potent i motivadora que permet als infants, no només aprendre quelcom sobre un determinat tema, sinó endinsar-los en el coneixement de les TIC. Per tant, penso que la realització d’aquest projecte ens serà de gran utilitat en la nostra futura professió docent.

dijous, 1 de novembre del 2012

"Ciborg...Molt humans"


­M’agradaria compartir amb vosaltres un reportatge una mica llarg però molt interessant titulat “Ciborg… muy humanos” que vaig veure l’altre dia a “Documentos TV”.
Cyborg, és un terme que serveix per a designar un ésser format per matèria viva i dispositius electrònics. Aquesta persona accepta un aparell electrònic com una part més del seu organisme o com una extensió dels seus sentits.
     Tot i que és quelcom que associem a la ciència ficció, a criatures hibrides (meitat humans meitat màquines) amb gran capacitat destructiva, els avenços en la ciència i la tecnologia han permès connectar el nostre cos, el nostre sistema nerviós a elements artificials amb la finalitat d’ampliar o suplir les nostres capacitats.
     En el vídeo podem veure diversos exemples: 

  •  implants cloclears: dispositius artificials que permeten que persones diagnosticades per hipocusia severa (sordesa) puguin desenvolupar la parla i l’audició i que s’integrin en la comunitat dels normooients. 
  •  Pròtesis d’alta tecnologia (mans biòniques,...) 
  •  Marcapassos cerebral: per eliminar els efectes del parquinson 
  •  Ulls electrònics o sensors que transformen el color en so. L’exemple que han posat per donar a conèixer aquest dispositiu m’ha sorprès gratament. en Nil, un jove català que va néixer amb una condició visual anomenada cromatòpsia que li impedeix veure en color, és a dir que sempre hi veu en blanc i negre. Ens diu que de jove va haver de memoritzar els colors sense veure’ls i que és impossible ignorar el color ja que forma part del món i està inclòs en qualsevol matèria escolar, des de l’art, fins a la literatura passant per la geografia, els esport,... Enfront aquest ús excessiu o popular del color es va inventar un dispositiu per interpretar-los. Es tracta d’un tercer ull electrònic que porta al cap que consisteix en un sensor de color que detecta la freqüència de color que té al davant i envia aquesta freqüència a un chip que transforma aquesta freqüència de llum en freqüència de so. Per tant, li permet escoltar el color que té al davant. Ell sent que aquest dispositiu no és una eina sinó un sentit, és a dir que el dispositiu està unit i forma part d’ell. El que el fa sentir ciborg és que al haver d’estar contínuament unit en aquest software no diferencia on esta la barrera entre el cervell i el programa.

El documental ens diu que és fonamental una bona coordinació entre família, escola i especialistes mèdics i programadors. Un aspecte que sota el meu punt de vista és imprescindible pel bon desenvolupament de qualsevol persona (tan si es tracta de cyborgs com si no).
També, ens diu que la major part de les inversions econòmiques en pròtesis malauradament tenen destí militar i que és important que aquests estudis es facin amb infants. A simple vista pot semblar una barbaritat, però pel que he pogut veure al documental crec que realment és quan tenen més capacitat d’adaptació i estan més oberts a aprendre, per tant, la utilitat i funcionalitat dels dispositius seria extraordinaria. M’explico, si des de petits se’ls implanta per exemple, una mà biònica, poden aprendre a utilitzar-la amb més efectivitat, la dominen molt més i poden fer molts més moviments que si se’ls implanta en l’adultesa.
Destacar, una afirmació que un d’ells fa que en realitat tots som ciborg en major o menor mesura. Tots fem servir o ulleres, mòbils, marcapassos, cadira de rodes, ... per a dur una vida millor. Diu també que en un futur tots acabarem sent ciborg per què és una avantatge. 
Personalment, crec que no es tracta de ser ciborg o no, no es tracta de crear “superpersones” sinó simplement de oferir igualtat d’oportunitats.
Un aspecte rellevant és que tal com diu el documental no es tracta de crear software per a comercialitzar sinó d’oferir una millor qualitat de vida a les persones.
Realment, ha estat un documental que m’ha fet pensar molt, m’ha fet reflexionar sobre fins on arribarem, veure des d’una altre perspectiva les possibilitats dels dispositius electrònics, ...
En fi, si us interessa, el podeu veure aquí.

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Integració de les tic en el sistema educatiu



Fa temps que estem immersos en la societat de la informació que ha determinat un context social caracteritzat per la presència de les Tics. 
Les TIC resulten molt atractives i motivadores pels alumnes.  Ara bé, paradoxalment, aquest context no es veu reflectit a l’àmbit educatiu, sistema que té l’objectiu principal d'educar als alumnes per a desenvolupar-se amb èxit en la societat global que el rodeja. 
Cal integrar les tic en el currículum i en la pràctica quotidiana, cal formar als docents a nivell tècnic i didàtic quan a les tic per tal que les utilitzin de manera adequada i preparin als alumnes per a què puguin desenvolupar-se exitosament en la societat de la informaicó. 

Fomentar el consum...

Aquesta imatge de FRATTO reflexa com els mitjans de comunicació de masses fomenten el consum.Com hem vist al llarg d'aquest mes de classes, l'increment del consum promulgat especialment pels mass mèdia, és una de les característiques de la societat de la informació,

.

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Reflexió quinta setmana

CLASSES TEÒRIQUES: 


En aquesta sessió, la professora ens ha exposat la tasca educativa que fa l’escola Can Cantó d’Eivissa quan a les tic.
Amb el que la docent ens ha presentat ens hem dividit en petits grups i hem hagut d’identificar els recursos que utilitzen de la web 2.0. Així, doncs hem pogut veure com al centre els infants utilitzen: els blocs, jocs didàctics (com poison rouge, la vaca connie,...), caceres del tresor, google docs, google sites / meteowiki, webquest, gloogster, fotobabble, skype, pixton, codis qr, you tube, slideshare, picassa, translate, wiki... 
 Personalment, m’ha sorprès veure com infants de diferents edats són capaços d’experimentar, investigar, crear i aprendre amb les tic. Crec que és impressionant com aquest centre integra i promou les tic. Se’ns dubte és un gran exemple a seguir en aquest aspecte! 

CLASSES PRÀCTIQUES:

La classe pràctica d’aquesta setmana ha consistit en crear una cunya radiofònica amb l’audacity, un programa editor de sons multipistes.


La veritat és que m'ha semblat una pràctica molt divertida, creativa i alhora enriquidora. 
Amb aquest programa he après a gravar sons, a retallar-los, silenciar-los, aplicar-los efectes, mesclar pistes, exportar en diferents formats... 
M'ha semblat un programa relativament fàcil de manejar. Suposo que per això m’ho he passat d’allò més bé!

Segurament, aquest programa em resultarà de gran utilitat en la meva futura professió de docent! Ara bé, esper tenir una mica més de temps per a poder investigar en les eines que el programa té!

 
En un principi, vaig pensar que la meva cunya radiofònica podia consistir en crear un conte sobre animals fent servir els sons que característics que aquestes fan. 
Però, quan em vaig posar a escoltar els sons que na Nuri ens havia proporcionat, em vaig imaginar un programa de ràdio en el que l'interlocutor desitjava als oients un bon cap de setmana tot engrescant-los amb una cançó animada "La vida es un Carnaval" (Cèlia Cruz) per a què calentin els motors!
Si voleu escoltar-lai riure un poquet aquí la podeu escoltar!!!!



Com ens poden ajudar les Tic en la comunicació família -escola?

Si voleu saber que en penso de la comunicació família - escola......aquí teniu aquest slideshare!



dijous, 18 d’octubre del 2012

Reflexions quarta setmana



CLASSES TEÒRIQUES:

Aquesta setmana ha estat força tranquil·la. M’he sentit segura i relaxada, potser perquè a poc a poc em vaig endinsant en els conceptes i les terminologies quan a les tic i en la necessitat d’incorporar-les en el món educatiu per les múltiples possibilitats educatives d’aquestes.
A les classes teòriques  vam parlar sobre  les formes d’integrar les tic en les institucions educatives. Varem veure que aquestes es poden incorporar com a recurs didàctic, com a contingut curricular, com a instrument per a l’aprenentatge, com a recurs per a l’organització escolar o bé com a recurs de desenvolupament comunitari.
D’aquesta manera, la incorporació dels ordenadors a l’aula es pot fer des de dues perspectives perfectament combinables: com a fi o objecte d’estudi i com a mitjà o instrument didàctic.
Sigui com sigui, la incorporació d’aquestes com molt bé hem vist al llarg de totes les classes, donen suport per una banda, als docents en les tasques administratives, en la preparació de les classes i en la seva avaluació i en les tasques d’ensenyament. Per altre banda, donen suport a l’alumnat en l’adquisició de coneixements sobre si mateix, en l’autonomia personal i en el coneixement de l’entorn.
Llavors, em vist les condicions bàsiques que segons Pere Marquès ha de reunir el software i les classificacions que se’n fan d’aquests segons Santos Urbina.
M’agradaria destacar una frase que m’ha semblat força interessant i que penso que tots els docents hem de tenir en compte “els efectes dels ordenadors en els nins, dependran de com siguin utilitzats, i és responsabilitat de l’adult fer les eleccions apropiades per a què aquests siguin beneficiosos (Haugland, 1992)”. Per tant, és decisiu que el docent tingui un coneixement profund d’aquestes, que conegui les potencialitats del material que pensa utilitzar, que pensi la metodologia i les estratègies que utilitzarà per assegurar així un bon ús d’aquestes i, conseqüentment, assegurar un aprenentatge significatiu
Per acabar, em experimentat amb les caceres del tresor activitat de la que us he parlat a l’entrada anterior (les caceres del tresor...Què són? Què en penso?) i que per tant,  no m’entretindré a comentar. 

CLASSES PRÀCTIQUES:
En aquesta sessió, hem començat a treballar amb el programa audacity. Aquest, és un programa de gravació i edició d'àudio multipistes, gratuït i relativament fàcil d'utilitzar.  
Hem començat amb una mica de teoria. Hem treballat el concepte de so introduint-nos així, al so digital. Llavors, hem parlat sobre els paràmetres de gravació (freqüència, resolució i nombre de canals) els quals determinen la qualitat de la digitalització  i el nombre de bytes que necessitarem per emmagatzemar les dades recollides. 
Per acabar, ens ha explicat els diferents formats d’àudio que podem trobar depenent de amb quines aplicacions i amb quines finalitats han estat creats.
Llavors, ens ha explicat la pràctica que havíem de fer però abans, ha obert el programa i ha anat desplegant les eines i pestanyes que aquest té, tot explicant-nos amb brevetat i claredat el seu funcionament.
La veritat és que anava a classe una mica neguitosa pel fet d’haver de treballar amb un nou programa que desconeixia però, la manera en què na Nuri ens ha presentat i explicat el programa ha fet que em relaxes sense ni tan sols adonar-me.Crec que na Nuri després del "caos" al ensenyar-nos el gimp, ha sapigut adaptar-se a les nostres necessitats tot canviant la metodologia i la forma d'ensenyar-nos aquest programa.